En què ens hem convertit?
Públic Fa uns dies em trobava passejant pels afores del municipi on visc. Els panorames amb els quals em vaig trobar em van deixar al·lucinada. No puc creure com la humanitat ha pogut arribar a aquests límits: vandalisme, devastació, destrucció de la terra i contaminació. No sé on volem anar a parar, però aquest no és el camí correcte. Allà on passem, deixem la porqueria, i ens dona igual, tanquem els ulls, mirem a un altre costat, i marxem. Després passa el que passa: escalfament global, emissions de CO₂, contaminació atmosfèrica, pèrdua de la biodiversitat, etc., etc., etc. Penso, que no costa tant ser una mica cívic i pensar una mica més en el planeta. Si cadascú de nosaltres aportés un granet de sorra, les coses, segurament, serien molt diferents, el problema és que la humanitat (no parlo per tots/es), en general, és egoista i egocèntrica. Sol dic que si cuidem la terra, la terra cuidarà de nosaltres i ferir la terra és ferir-nos a nosaltres i la llar que ens dona protecció, ens proveeix i ens dona la vida.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.